Si rebeu una paral·lela...

Quan Hisenda compara una autoliquidació amb les dades de què disposa i hi ha discrepàncies, sol enviar una “proposta de liquidació provisional”, proposant la modificació d'aquesta autoliquidació. El resultat pot ser una quantitat més alta a ingressar en comparació amb l'import ingressat inicialment o una devolució més baixa. Aquestes propostes es coneixen com a “paral·leles”, ja que solen contenir un full de doble columna en el qual es comparen les dades consignades pel contribuent i les que Hisenda considera correctes.

Doncs bé, si vostè o la vostra empresa rebeu aquesta comunicació, recordeu que es tracta d'una proposta senzilla: encara teniu temps de presentar al·legacions i justificar que la vostra declaració era correcta. Serà més endavant, un cop realitzades les al·legacions i aportats els documents (o un cop transcorregut el termini concedit sense haver al·legat res), quan Hisenda, si considera que no són suficients, us notificarà una liquidació contra la qual ja podreu recórrer.

En aquesta primera fase, comproveu que la comunicació rebuda informa de les discrepàncies detectades (els fets que originen la paral·lela) i explica el motiu dels canvis (els fonaments de dret).

• Aquesta motivació és essencial: sense ella, no tindreu defensa (sense saber els motius pels quals se us “acusa”, us serà impossible defensar els vostres interessos). Si Hisenda no justifica degudament la seva proposta i finalment la confirma, podreu recórrer la liquidació i utilitzar aquest defecte com a argument per fer-la anul·lar.

• Encara que sigui una proposta senzilla, presenteu al·legacions i aporteu tota la documentació i proves que pugueu recollir per defensar els vostres interessos. No haureu d'aportar cap garantia o aval per aturar la recaptació (precisament perquè la liquidació encara no existeix, us envien una proposta).

• Si preveu que necessitareu més temps per preparar les al·legacions o recollir documentació i proves, podeu sol·licitar una pròrroga automàtica de la meitat dels dies del termini (de manera que, si el termini de resposta és de deu dies, s'allarga fins a quinze).

Després de presentar les al·legacions i els documents (o no haver-ho fet), Hisenda pot continuar creient que la situació s'ha de regularitzar. En aquest cas, us notificarà la corresponent “liquidació provisional” (amb la qual es dona per acabat el procediment de verificació) i us exigirà que pagueu una quota addicional a la qual vau pagar inicialment —juntament amb els interessos de demora corresponents— per retornar part d'una devolució que vau obtenir, també amb interessos de demora (en cas que Hisenda ja hagi procedit a fer la devolució), o reduirà l'import d'una devolució sol·licitada (en cas que encara no hagi satisfet el vostre import).

 

En el cas que hàgiu de fer un ingrés, estareu obligat a ingressar el deute des del moment de la recepció de la liquidació, independentment de si interposa o no recurs. Els terminis d'inscripció seran les següents:

• Si rebeu la liquidació en la primera meitat del mes (inclòs el dia 15), el termini de pagament finalitza el dia 20 del mes següent.

• Si la rebeu entre el dia 16 i l'últim dia del mes, el termini de pagament finalitza el dia 5 del segon mes posterior.

• Si l'últim dia de pagament fos dissabte, diumenge o festiu, el termini de pagament s'ampliarà al dia hàbil immediatament posterior.

No obstant això, sempre teniu l'alternativa de sol·licitar, dins del termini de pagament voluntari, un ajornament, assumint els interessos de demora que es generin. Per fer-ho:

• Haureu de justificar que la vostra situació econòmica us impedeix, amb caràcter transitori, efectuar el pagament en el termini voluntari.

• Si el total de deutes ajornats amb Hisenda supera els 50.000 euros, cal aportar aval bancari o altres garanties de pagament.

• El pagament del deute o la sol·licitud d'ajornament —amb garanties o sense— no implica que estigueu d'acord amb la liquidació feta per Hisenda. Per tant, podeu impugnar-ho en els termes que s'indiquen a continuació.

Si decidiu recórrer la liquidació, podreu interposar un recurs de reposició davant Hisenda o una reclamació econòmica-administrativa davant el Tribunal Econòmic-Administratiu. En ambdós casos, el termini d'impugnació és d'un mes a comptar des de l'endemà de la notificació de la liquidació. El termini finalitza el dia del mes següent amb el mateix nombre ordinal que el dia en què es rep la notificació; i si aquest no existeix, el termini finalitza el darrer dia del mes. Per exemple, si se us va notificar el 6 de setembre, podeu apel·lar fins al 6 d'octubre; i si se us va notificar el 31 de març, podeu apel·lar fins al 30 d'abril.

• Si interposeu un recurs davant Hisenda, aquest haurà de ser resolt pel mateix òrgan que va emetre la liquidació provisional (de manera que, si ja va presentar al·legacions a la proposta inicial, li serà difícil que li donin la raó).

• L'altra opció és presentar una reclamació econòmica-administrativa (sigui directament després de rebre la liquidació, sigui després de denegar el recurs de reposició). En aquests casos, és el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional - (TEAR) de la vostra comunitat autònoma el que resol. Tot i que aquest òrgan s'anomena “tribunal”, és un òrgan administratiu, per la qual cosa no és necessària l'assistència ni d'advocat ni de procurador.

• En el cas que el TEAR tampoc estigui d'acord, us quedaran els tribunals ordinaris. En aquest cas, serà necessària l'assistència d'advocat i procurador.

La interposició dels recursos no suspèn la recaptació (llevat que apel·leu contra una sanció; en aquest cas la simple interposició sí que la suspèn). Per tant, la vostra empresa continuarà obligada a ingressar les quantitats reclamades, mentre no sol·liciteu expressament la suspensió. Per això:

• En general, haureu d'aportar garanties (si guanyeu el recurs, podeu sol·licitar el reemborsament de les despeses —per exemple, les comissions dels avals bancaris—).

• Podreu suspendre l'ingrés sense haver de prestar garanties quan el recurs es fonamenti en l'existència d'errors materials, aritmètics o fàctics en la liquidació. Aquest error ha de ser notori i manifest, sense que sigui necessari recórrer a cap interpretació jurídica per apreciar-lo.

Per exemple, l'error en una suma o en una resta, posar un zero extra, canviar un nombre per un altre o computar una partida negativa com a positiva serien errors materials. En els errors de fet hi ha una apreciació errònia dels fets. D'altra banda, imputar un benefici a una persona per una venda que no ha realitzat o no considerar una minusvalidesa atorgada per la Seguretat Social serien errors de fet. Aquests errors han de ser clars i indiscutibles, no procedents d'interpretacions de la llei (en aquest cas serien errors de dret).